Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
A Prades, saboralls
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.
A Prades, saboralls
3 fonts, 1935.
Hom conta que tota la població fa l'olla amb un mateix os de garró o «saborall». L'os és propietat de l'alcalde. Així que han posat l'olla al foc va un veí a manllevar-lo, i tot just ell l'ha posat a l'olla ja van també a manllevar-l'hi, i així passa per totes les olles de la població.
Els de Prades, saboralls
2 fonts, 1978.
Anomenen «saborall» l'os del garró del porc. Deien que abans només matava el porc l'alcalde i que el saborall anava de casa en casa per donar gust a l'escudella.
A Prades, Saboralls
1 font, 1937.
A Prades donen el nom de saborall a l'os (del garró del porc), usat per a tirar a l'olla i fer bon brou. Conten que en aquesta vila només mata porc l'alcalde, el qual deixa el saborall a totes les cases perquè puguin fer bona olla. En un matí el saborall volta totes les cases i toles les olles de la vila. Així que hom l'ha tirat dintre l'olla, el veí immediat s'apressa a reclamar-lo per fer ell igual. El reclamen amb la següent fórmula: -Au, Maria, que ja esteu llestos del saborall?
Lloc: Prades.