Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 932», p. 727. Columna Edicions.
A Roses són gent de rei, que tiren pompes i gales
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1935.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales
2 fonts, 1989.
D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.
Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"
A Roses són gent de rei, que tiren bombes i bales
2 fonts, 1951.
Recitat tòpic amb la qual cosa es vol indicar que era un punt estratègic propi per a la lluita.
La població de Roses ha estat punt clau en molts episodis bèl·lics, de lluites entre països i de lluites monàrquiques. Tant per terra com per mar, a Roses han patit de tot. Per la seva posició estratègica, ha estat port segur utilitzat per l'exèrcit, en nombroses ocasions i durant molts segles.
A Roses són gent del rei que tiren bombes i bales
2 fonts, 2009.
Lloc: Roses (Alt Empordà).
Lloc: Girona (Gironès).
A Roses són gent del rei, que tiren bombes i bales
2 fonts, 1978.
Roses ha patit dos setges per part de les tropes franceses: el primer durant la Guerra Gran (es reté el 3 de febrer de 1795) i el segon durant la Guerra del Francès (capitulà el 5 de desembre de 1808).
A Roses són gent de rei / que tiren bombes i bales
1 font, 1935.
Cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, en la qual són retretes les poblacions de gairebé tota la costa catalana.
A Roses són gent de rei, que tiren pompes i gales
1 font, 1985.
A Roses són gent de Rei, que tiren pompes i gales
1 font, 2008.
Lloc: Costa de l'Alt Empordà.
Font: T 02, p17.
A Roses són gent del Rei
1 font, 1997.
A Roses són gent del rei / que tiren bombes i bales
1 font, 1996.
Bella cançó popular del segle XVIII, gairebé oblidada, que d'una manera esquemàtica descrivia els pobles del litoral català, tal com eren en aquell temps. Molt diferent d'ara, naturalment. Amb poques paraules, es va formant una ajustada síntesi de la vida i la gent dels pobles de la costa. En molts casos la descripció encara és vigent, o ho va ser fins fa pocs anys.