Paremiologia catalana comparada digital

A Russafa, ganxos

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.

Russafa, la terra del ganxo

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. València. Russafa (barri)». Manuscrit.
Diuen que els de Russafa són simpàtics i «tenen ganxo», això és que es guanyen la voluntat dels qui els tracten.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. II. L'Horta de València. Subsector del Nord del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Nord del Türia», p. 109. Fundació Caixa Castelló.

A Ruçafa, ganxos

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1231. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan la vinguda del Sant Crist del gran poder, per la mar sortiren els veïns d'aquest poble amb ganxos per tal de veure si el podien agafar.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 98. Edicions El Mèdol.

Els de Russafa, ganxos

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Abans de les riuades del 1957, que en varen comportar la desviació, el Túria passava per Russafa. Pel riu baixaven troncs d'arbres tallats en terres de l'interior i a Russafa els treien del riu amb ganxos.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. València. Russafa (barri)». Manuscrit.

A Russafa, ganxos

1 font, 1999.
Diuen que són simpàtics i «tenen ganxo» per aconseguir allò que volen.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 486. Edicions 62.