A Sant Bartomeu del Grau no tenen seny

El rector des de la trona sempre els deia que mai no tindrien seny. Perquè no els ho digués més decidiren d'anar a fira a Vic per comprar seny. Pel camí feren posada en un hostal i digueren a l'hostaler el motiu del viatge. L'hostaler els digué que ell tenia seny per vendre, i els en vengué una capsa per setze unzes. Els encarregà que no destapessin el paquet fins a arribar al poble. Quan foren a una costa propera sentiren curiositat de saber quina mena de cosa era allò del seny, si era suc… (segueix).

El rector de Sant Bartomeu a cada sermó acusava la joventut del poble de no tenir seny. Els joves van decidir, ja cansats de sentir el rector, anar a Vic a comprar-ne. Pel camí, s'aturaren en un hostal i li ho explicaren a l'hostaler, el qual els va dir que no calia que anessin a la ciutat, que ell els en vendria per una bona picossada. Van pagar i l'hostaler els donà un paquetet pregant-los que no l'obrissin fins arribar al poble. En obrir-lo, s'escapà volant un colomí que hi havia dins (amb més detalls).

Adolorit el rector d'aquella població pel molt eixelebrada i poc entenimentada com era la joventut del poble, en cada sermó no parava de dir-los que no tenien seny. El jovent, picat un dia de l'amor propi, decidiren anar a mercat a Vic per comprar seny i donar així un mentis al rector. Pel camí feren parada en un hostal, i explicaren a l'hostaler el motiu del seu viatge… (amb més detalls a l'original).

Lloc: Sant Bartomeu del Grau.