Llenguatge dolent, indecorós o difamador; persona que l'usa.
Males llengos han volgut suposar si tenia cosa de carlista, Roq. 9.
Mala llengua
42 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1805.
Mala llengua
14 fonts, 1865.
-Qué vols dir ab aixó, mala llengua? | - Prenho per allí hon vulgas, Y un altre vegada no malparlis á ningú. ¿Á qui dirá mala llengua'l bagarro?
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Font: Vidal, Gayetano.
Llenguatge dolent, indecorós o difamador | pl. persona que l'usa.
Males llengües diuen que vull aprofitar-me del càrrec.
Detractors / persona que detracta, que rebaixa la reputació d'una altra.
Com que és mala llengua, qui sap quins comentaris farà de tot el que ha sentit ací!; ens deixarà ben malament / Les males llengües diuen que s'han fet rics enganyant l'un i l'altre; parlen per enveja / Segons males llengües, estan a punt de divorciar-se.
Sinònim: Llengua d'escorpí, llengua verinosa, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina.
Font: R-M / R-M / EC.
Persona maldient.
La seva germana és una mala llengua, només sap maldir de la seva família / Males llengües diuen que ho ha fet ell.
Sinònim: Llengua d'escorpí, llengua verinosa, llengua d'escurçó, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina, ésser un serpeta.
Font: * / IEC.
Propensió a la maldiença.
Si té tants enemics és per la seva mala llengua.
Sinònim: Llengua verinosa, llengua d'escorpí, llengua de destral, llengua de foc, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina.
Font: EC.
Persona maldient.
És bon home, però mala llengua; renega contínuament.
Sinònim: Ésser una boca d'infern.
Font: R-M.
Propensió a la maldiença.
Persona xerraire i molt llenguda.
Lloc: Catalunya or., Perpinyà.
Loc. nom. [LC]. Persona maldient.
No facis cas del que diu: és una mala llengua. | Males llengües diuen que ho ha fet ella.
Loc. nom. [LC]. Propensió a la maldiença.
Té una mala llengua incorregible: malparla de tothom.
Més aviat es diu «llengut» o «llenguallarg».
El mportaveu del grup era una mala llengua que ningú no volia escoltar.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Marina Baixa.
Malparlat.
Sinònim: Renegaire, flastomaire.
Detractor.
Sinònim: Veg. Llengua d'escorpí.
Maldient.
Persona maldient.
Tenir mala llengua
7 fonts, 1979.
Detractar.
Detractar.
Tenia molt mala llenga i feia feredat sentir-lo quan parlava.
Lloc: Vic (Osona).
Tenia mala llengua i estava disposat a insultar a qui fos que se li entravessés pel camí.
Lloc: Vic (Osona).
Dit de qui insulta fàcilment.
Lloc: Marina Baixa.
Detractar.
Sinònim: Veg. Tenir llengua d'escorpí.
Maldient.
Difamar, calumniar, parlar malament.
Mala llèngua
2 fonts, 1805.
Murmurador que desacredita als altres sèns rahó.
Equivalent en castellà: Deshonra buenos.
Murmurador que desacredita als altres sèns rahó.
Equivalent en llatí: Infamator.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en castellà: Deshonrabuenos.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en francès: Calomniateur.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en italià: Mala lingua.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en llatí: Infamator.
Té molt mala llengua
2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Vinaròs.
Tindre mala llengua
2 fonts, 2003.
Ser llengüerut, renegador o calumniador.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ésser un mala llengua
1 font, 2000.
Equivalent en castellà: Ser un deslenguado.
Font: DE.
Ser un mala llengua
1 font, 2003.
Ser llengüerut, renegador o calumniador.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Tindre bona o mala llengua
1 font, 2003.
Parlar bé o malament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).