Paremiologia catalana comparada digital

Mala llengua

38 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1805.

Mala llengua

11 fonts, 1865.
-Qué vols dir ab aixó, mala llengua? | - Prenho per allí hon vulgas, Y un altre vegada no malparlis á ningú. ¿Á qui dirá mala llengua'l bagarro?
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Font: Vidal, Gayetano.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866 «Mes val tart que may, dins La vida en lo camp», p. 103. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Llenguatge dolent, indecorós o difamador | pl. persona que l'usa.
Males llengües diuen que vull aprofitar-me del càrrec.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Llengua», p. 262. Llibres de l'Index, S.A.
Detractors / persona que detracta, que rebaixa la reputació d'una altra.
Com que és mala llengua, qui sap quins comentaris farà de tot el que ha sentit ací!; ens deixarà ben malament / Les males llengües diuen que s'han fet rics enganyant l'un i l'altre; parlen per enveja / Segons males llengües, estan a punt de divorciar-se.
Sinònim: Llengua d'escorpí, llengua verinosa, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina.
Font: R-M / R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Detractor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Persona maldient.
La seva germana és una mala llengua, només sap maldir de la seva família / Males llengües diuen que ho ha fet ell.
Sinònim: Llengua d'escorpí, llengua verinosa, llengua d'escurçó, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina, ésser un serpeta.
Font: * / IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Difamador». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Propensió a la maldiença.
Si té tants enemics és per la seva mala llengua.
Sinònim: Llengua verinosa, llengua d'escorpí, llengua de destral, llengua de foc, llengua de ganivet, llengua serpentina, llengua viperina.
Font: EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Maldiença». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Persona maldient.
És bon home, però mala llengua; renega contínuament.
Sinònim: Ésser una boca d'infern.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malparlat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Propensió a la maldiença.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Persona xerraire i molt llenguda.
Lloc: Catalunya or., Perpinyà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mala llengua», p. 41. Edicions Polígrafa.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.
Més aviat es diu «llengut» o «llenguallarg».
El mportaveu del grup era una mala llengua que ningú no volia escoltar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 74. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.
Malparlat.
Sinònim: Renegaire, flastomaire.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 185. Edicions 62, accepció 2.
Detractor.
Sinònim: Veg. Llengua d'escorpí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 185. Edicions 62, accepció 1.
Maldient.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.
Persona maldient.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 38. Curbet CG Edicions.

Tenir mala llengua

7 fonts, 1979.
Detractar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Detractar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Tenia molt mala llenga i feia feredat sentir-lo quan parlava.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 323. Llibres de l'Index, S.A.
Tenia mala llengua i estava disposat a insultar a qui fos que se li entravessés pel camí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 323. Llibres de l'Index, S.A.
Dit de qui insulta fàcilment.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Detractar.
Sinònim: Veg. Tenir llengua d'escorpí.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 352. Edicions 62.
Maldient.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 21. Edicions 62.
Difamar, calumniar, parlar malament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 38. Curbet CG Edicions.

Mala llèngua

2 fonts, 1805.
Murmurador que desacredita als altres sèns rahó.
Equivalent en castellà: Deshonra buenos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.
Murmurador que desacredita als altres sèns rahó.
Equivalent en llatí: Infamator.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en castellà: Deshonrabuenos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèngua», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en francès: Calomniateur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèngua», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en italià: Mala lingua.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèngua», p. 123. Impremta de Josep Torner.
Lo qui es murmuradòr.
Equivalent en llatí: Infamator.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Llèngua», p. 123. Impremta de Josep Torner.

Té molt mala llengua

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 301. Editorial Antinea.

Tindre mala llengua

2 fonts, 2003.
Ser llengüerut, renegador o calumniador.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 91. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1831. Publicacions de la Universitat de València.

Ésser un mala llengua

1 font, 2000.
Equivalent en castellà: Ser un deslenguado.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Llengua», p. 197. Estudios Románicos.

Ser un mala llengua

1 font, 2003.
Ser llengüerut, renegador o calumniador.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 91. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tindre bona o mala llengua

1 font, 2003.
Parlar bé o malament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 92. Institut d'Estudis del Baix Cinca.