A Santa Perpètua, puputs

Diu que uns veïns de Santa Perpètua van trobar prop de la població una puput. Com que no havien vist mai un ocell tan bell, van confondre'l amb la Mare de Déu disfressada i li van oferir el millor que tenien: un parell d'ous ben frescos. En acostar-s'hi l'ocell, va començar a cantar: «pu-put, pu-put». Els de Santa Perpètua li ho van deixar ben clar: «No puden, no, que són frescos!».

Uns veïns de Santa Perpètua un dia veieren pel voltant de la població un puput, el qual ocellet no s'havia vist mai per aquell terme, i en veure'l tan bonic i amb aquell plumall, el van prendre per la Mare de Déu. De seguida van pensar en fer-li un present per tal d'atraure -la i fer-la arribar fins a casa seva. No sabent què oferir-li, van córrer al poble a cercar un parell d'ous. En allargar-los-hi, l'ocell fugia tot saltironant de branca en branca.

Lloc: Santa Perpètua de Mogoda.

Mentre cantava puput, puput, i els perpetuïns l'anaven seguint mentre li deien: -No ho són de pudents, Mare de Déu, que són ben frescos.

Lloc: Santa Perpètua de Mogoda.