Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
A Sants, esgarrapacristos
10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.
A Sants, esgarrapacristos
3 fonts, 2009.
De cap d'elles sabem en concret en quin poble es van originar. Com es pot observar, el registre vulgar és el dominant, i acostumen a ser ofensives, clarament menyspreadores. Per si no queda clar, cal avisar que són monumentals bajanades.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Té l'origen en què els fidels besaven una estàtua d'un Crist i quedava peluda de borrissol en eixogar-la amb un drap.
Lloc: Sants (Barcelona).
A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
2 fonts, 1935.
Conten que un any volgueren estrenar una imatge del sant Crist per a la Festa Major, però gairebé no hi havia temps material per a fer-la. L'imatger els la va lliurar acabada de pintar a la vigília de la festa. Temeren que els fidels en anar-la a besar s'embrutessin els llavis, i tractaren d'eixugar-la. Van eixugar-li la pintura amb una manta de llana, i tot el borrissol va enganxar-se a la imatge, que va quedar tota peluda. Feren fer un pregó cridant el poble perquè anés a esgarrapar el borrissol.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Destaca la marginalitat i la pobresa de Sants.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
A Sants, pobres i amargants, l'una meitat lladres i l'altra meitat esgarrapacristos
2 fonts, 1935.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Víctor Pàmies.
A Sants, pobres, marxants i esgarrapacristos
2 fonts, 1978.
Sants, esgarrapacristos
1 font, 2013.
Sembla tenir un origen concret, que recollí Joan Amades.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).