Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1220. Editorial Selecta-Catalonia.
A Vallmoll, ceballots
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
A Vallmoll, ceballots
4 fonts, 1951.
El malnom els ve de la gran producció de calçots. Amb tot, l'origen d'aquest producte i, per extensió, de la calçotada, se l'atribueixen tant els de Vallmoll com els de Valls i els de Riudoms. Trobem aquest malnom, per exemple, en la corranda que diu: «A Reus, tots són ganxets; a Tarragona, pelacanyes; a Vallmoll són ceballots, i a Valls, rabassaires.».
A Vallmoll són ceballots, però també s'hi cullen cebes
2 fonts, 1978.
A Vallmoll ceballots
1 font, 2019.
Es diu a la vila de Vallmoll, que van esser els descobridors del calçot, ja que el venien a la ciutat de Reus, pero els de Valls els hi van robar la patent i li van canviar el nom de ceballot pel de de calçot. Tambe fa al·lusió el nom de ceballot a que no van ser massa astuts en aquest aspecte i sel's i va quedar als Vallmollencs el nom de ceballots.
Lloc: Vallmoll (Alt Camp).