Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1221. Editorial Selecta-Catalonia.
A Vilafant són trencacampanes
Quan una vegada se'ls va trencar la campana de l'església de Sant Cebrià, els veïns dels pobles del costat se'n van riure i els vilafantencs van decidir anar a trencar-los les campanes. Diuen que en van trencar moltes.