A Vilassar, penja-ases

D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.

Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"

Se'n conta l'estesa tradició del lletsó del campanar.

Es conta que dalt del campanar va sortir-hi un lletsó i que, no sabent com treure'l penjaren un ase pel coll i el pujaren campanar amunt perquè en arribar a dalt se'l mengés. No cal dir que escanyaren la pobra bèstia, que treia un pam de llengua, cosa que els vilassarencs interpretaren que eren les ganes de llepar el lletsó. Aquesta tradició és molt popular i s'aplica a nombroses poblacions. Catalunya mateix es diu de Solsona i de Castelldans; al peu del campanar d'aquesta darrera població.

Lloc: Vilassar (Maresme).

Hi ha hagut fins fa pocs anys un gran sot que hom deia que l'havia fet l'ase en caure. Els barcelonins contem el cas com un mataronada i també ho situem a Barcelona, afegint que el lletsó nasqué al cien d'un dels campanars de Santa Maria de la Mar i que en passar pel davant un ase molt enamoradís, d'un traginer barceloní conegut per en Mora, se n'enamorà, facècia que hom explica com origen del refrany comparatiu: Semblar l'ase d'en Mora, que de tot el que veu s'enamora.

Lloc: Vilassar (Maresme).

A València donen el cas com si hagués passat a Catarroja, de l'horta valenciana, i a Xàvia del Marquesat de Dènia, i els mallorquins situen la passada a Andratx.

Lloc: Vilassar (Maresme).