M. adv. ant. Agratcient.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Escient (Á)», p. 669. Hermanos Espasa, Editores.
A escient
2 recurrències. Primera citació: 1839.
Á escient
2 fonts, 1839.
M. adv. ant. Agratcient.
Mod. adv. ant. Á gratcient.