A l'Albi, caragols

Diuen que van veure que la punta del campanar de l'església de Santa Maria lluïa com si fos de plata. Amb grans esforços hi van pujar i, decebuts, s'adonaren que eren baves de cargols.

Una vegada, la gent d'Albi van veure qu el solideu del campanar lluïa com si fos d'argent. Varen escalar-lo i trobaren que eren les babes d'un caragol.

Conten que un bell matí va comparèixer el cim del campanar tot argentat i intensament brillant als raigs del sol. El veïnat cregué que era degut a un miracle que el cim del campanar s'havia tornat d'argent i tot el consell municipal va pujar al cim per tal de veure com podrien aprofitar-se del prodigi. Un cop a dalt van veure que els fils d'argent no eren altra cosa que el rastre d'un cargol que amb la claror del sol prenia un to argentat.

Lloc: L'Albi.

Dita tòpica.