Mar. Crit propi de gent de platja, que usaven, espec. els xicots, a tall de salutació jocosa, a l'amic o al conegut de confiança que trobaven pel carrer.
Sinònim: Mira, quin un! | Oi, ell! | Volta'l! | On vas que et veuen?
A l'art!
Mot de la veu popular en una època finida, de quan els arts de platja foren el «modus vivendi» per pescadors i la gent més necessitada, homes, dones i criatures. per alguns va ser l'ofici i per altres quan els esqueia perquè va ser una pesca lliure de cap compromís. El crit de «A l'art!» sortia dels llavis dels vailets i d'algun amb més anys sobre les espatlles perquè les necessitats no ofegaven l'humor, pel qual, dit amb veu alta en el silenci de la nit en hores en què el poble encara dormia ressonava.
Lloc: Lloret de Mar.