Paremiologia catalana comparada digital

A l'infinit

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

A l'infinit

3 fonts, 1926.
Més enllà de tot límit assignable.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Infinit, -ita 2, c)». Editorial Moll.
Loc. adv. [LC]. [Fer una acció] més enllà de tot límit assignable.
S'ha d'evitar una anàlisi portada a l'infinit i mancada d'un objectiu determinat.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «infinit 3». Institut d'Estudis Catalans.
Més enllà de tot límit assignable.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 82. Editorial Millà.

Al infinit

1 font, 1865.
M. adv. Infinitament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Infinit», p. 28. Hermanos Espasa, Editores.