A la llarga, per molt de temps.
Ben conexia que la vila no's podia deffendre a la llonga, Jaume I, Cròn. 316 | Sos enemichs se honrassen d'ell a la llongua en nulla res, Desclot Cròn., c. 139.
A la llonga
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Aquestes locucions estan constituïdes generalment per sintagmes preposicionals i funcionen com a modificadors de sintagmes verbals o d'oracions, aportant-hi matisos intensius, valoratius, quantitatius… De: Jaume I.
Font: Llibre dels fets.