Paremiologia catalana comparada digital

A la porta

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Estar a la porta

3 fonts, 1926.
Estar a la vora, molt prop.
Pus part mar vos ha Déu dat conquerir, que a lo que està a la porta de vostre regne que u conquirats, Jaume I, Cròn. 128.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Porta Loc. a)». Editorial Moll.
Estar a la vora, molt prop.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Porta», p. 169. Editorial Moll.
Estar molt a la vora, molt a prop.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

A la porta

2 fonts, 1926.
Molt pròxim, a punt d'arribar, d'esdevenir-se.
Sinònim: En porta.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Porta Loc. b)». Editorial Moll.
Fins on no hagi de caminar gens.
L'hi vaig haver de menar fins a la porta [el paner de figues a ell [el paner de figues a ell].
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Porta», p. 250. Institut Menorquí d'Estudis.

A la porta de

1 font, 1988.
Mentre el geòleg i l'Agatòclia feien l'equipatge, la força muntava guàrdia a la porta de la fonda sense deixar-hi entrar una ànima.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. IV», p. 151. Edicions de la Magrana.

Estar ó picar á la porta

1 font, 1865.
Fr. met. Estar mòlt próxim á succehir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Estar á la puerta.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Porta», p. 378. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Estar mòlt próxim á succehir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Prope adesse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Porta», p. 378. Hermanos Espasa, Editores.