Paremiologia catalana comparada digital

A males

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Anar a males

3 fonts, 1989.
Quan les coses van a males, a l'adversari polític no se li reconeix cap mèrit.
«Desclot» (1995): Avui «Entre parèntesis. Pujol i l'alemany», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Parlant del mal i del bé, implícitament hi ha una garbera; però, explicitant, o més concretament, emprant les paraules, a males penes un grapat. Nomenen el mal.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XV. Del bé, del mal, la solidaritat…», p. 140. Autoedició.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1762. Publicacions de la Universitat de València.

Á malas

1 font, 1865.
M. adv. Enemigament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mal, a», p. 118. Hermanos Espasa, Editores.

Anar á malas, á bonas

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 81. Hermanos Espasa, Editores.

Arribar a males

1 font, 1966.
Barallar-se de debò.
Lloc: Palamós, Vic.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arribar a males», p. 306. Edicions Polígrafa.