Paremiologia catalana comparada digital

A mercè

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

Prendre algú a mercè

2 fonts, 1926.
Perdonar-lo, sobretot de la pena capital.
Uberts per a pendre'ns a tots a mercè, Passi cobles 119 | Tots los feya degollar, que no prenia negú a mercè, Tirant, c. 292.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Prendre II.4». Editorial Moll.
Concedir-li perdó.
Btvllengua (2024): Betevé «Esbrina l'origen i significat de la paraula “mercè” - https://beteve.cat/cultura/significat-origen-merce-paraula-linguistica/». Barcelona Televisió (Betevé).

Péndrer á mercé

1 font, 1865.
Loc. ant. Perdonar, indultar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mercé», p. 156. Hermanos Espasa, Editores.

Prendre a mercè

1 font, 1926.
Concedir el perdó.
Era cosa d'espant que no prenien nengú a mercè, Tirant, c. 12.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mercè 2». Editorial Moll.

Tenir á mercé

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 251. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.