Paremiologia catalana comparada digital

A missa solta

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Ant. Quan la missa era acabada.
A missa solta / jo me'n tornava, Spill 2426.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Solt, Solta 2. b)». Editorial Moll.
Loc. adverbial.
Font: L'Espill.
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «4. Les UF de l'Espill», p. 56. Institut d'Estudis Catalans.
Y que·ls fessen tres tochs bisbals solempnes. Lo hu lo disabte en loch de la vigília, l'altre de matí a l'entrar de la professó, e lo tercer en loch de missa solta a l'exir de la professó.
Font: Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) | Llibre de les Antiquitats (1527).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.6. A missa solta», p. 61. Institut d'Estudis Catalans.
Locució adverbial que significa quan la missa era acabada.
Si cavalcava / fent qualque volta, / a missa solta / jo me'n tornava / e m'acostava / al mal dinar.
Font: DCVB, s. v. 'solt' | L'Espill (vs. 2424-2429).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.6. A missa solta», p. 61. Institut d'Estudis Catalans.