Paremiologia catalana comparada digital

A reramà

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

A reramà

2 fonts, 1979.
Les mudances vénen sempre a reramà.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 20. Llibres de l'Index, S.A.
Cosa que va malament de fer.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 77. Editorial Millà.

A rerama

1 font, 1970.
De mala gana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rerama (a)», p. 163. Edicions Polígrafa.

Venir a reramà

1 font, 1926.
Venir una cosa a desgrat, resultar incòmoda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Reramà». Editorial Moll.