Paremiologia catalana comparada digital

A so de marea

2 recurrències. Primera citació: 2012.

Anar a so de marea

2 fonts, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Nàutica i pesca. La pesca. Accions», p. 892. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Suaument amb l'espenta del corrent marítim. És una expressió que s'usa per a indicar que hom no discuteix amb ningú, que es deixa dur.
Jo quan comencen a parlar de política vaig a so de marea i no em baralle amb ningú.
Sinònim: Anar a la ronsa.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació», p. 102. Edicions del Bullent.