Cal considerar com un marcador discursiu que sovint reprèn una idea, un detall o un aspecte que havia quedat en suspens. És habitual en l'ús conversacional, i Valor se'n serveix en moltes ocasions, per reprendre el torn del narrador. De: Valor, Enric.
[…] un home devia ser, la cara del qual no quedava ben visible, que se li acostava amb una petita torxa encesa a la mà. A tot açò, l'home del sol no havia deixat la torxa. Eren en una placeta de pins, vora el ribàs d'un barranc…
Font: El castell del sol, II, 14.