Paremiologia catalana comparada digital

Acabar els alens

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Acabar els alens

2 fonts, 1926.
Morir-se.
Si no voleu acabar ets alens, no hi aneu (Alcover Rond. I, 186).
Lloc: Maestrat, Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alè Loc. h)», p. 465. Editorial Moll.
Les forces.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.2. Actes fisiològics. Dites», p. 341. Editorial Moll.

Acabar els blens

1 font, 1996.
Morir-se.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 117 «Espigolant dins l'antigor. Infinitius», p. 31. S'Unió de S'Arenal.

Acabar ets alens

1 font, 2008.
Morir-se.
Tianet, digueren ells, sortiguem d'aquí totd'una, o si no, acabam ets alens! (V, 62).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «A», p. 20. Editorial Moll.

Fer acabar ets alens (a qualcú)

1 font, 2008.
Matar-lo.
… resolgueren […] aturar-lo, de llevant o de ponent, de presentar ses tres princeses an el Rei: primer fer-li acabar ets alens antes que permetre una tal cosa (IV, 83).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 165. Editorial Moll.