Paremiologia catalana comparada digital

Acabar els dies

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1966.

Acabar els dies

2 fonts, 1966.
Va acabar els seus dies en un asil d'avis.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort», p. 386. Editorial Gregal.
Morir.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Acabar els dies», p. 46. Edicions Polígrafa.

Acabar els seus dies

2 fonts, 1988.
Loc. v. [LC] El possessiu de la locució és correferent amb el subjecte. Arribar al final de la vida.
Fabra va acabar els seus dies al Conflent. | No sé on acabaré els meus dies.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «acabar ». Institut d'Estudis Catalans.
Així, enmig de rumors de santedat escampats pel capellà, la senyoreta d'Albera va anar-se'n a l'altre món abillada de monja, sense realitzar el somni de cobrar les indemnitzacions per l'expropiació de les cases i terres i acabar els seus dies a ciutat.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Quarta part. La garbinada blanca. V», p. 321. Edicions de la Magrana.