Paremiologia catalana comparada digital

Acamina que no et banyes!

11 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1910.

Acamina que no't banyes

3 fonts, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 307, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1914): Libertad, Año VII, Núm. 317, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 98. Ajuntament d'Aldover.

Acamina que no et banyes

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 326. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Engegar algú», p. 110. Cossetània Edicions.

Acamina que no 't banyes

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Acamina que no et banyes!

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Expressions». Web.

Acamina, que no et banyes

1 font, 1966.
Anar de pressa.
Lloc: Tortosa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Acaminar», p. 48. Edicions Polígrafa.

Acamina, que no et banyes!

1 font, 1992.
Despectiu.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions populars», p. 171. Servei Local de Català de Tortosa.

Acamina, que no't banyes!

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 214. Manuscrit.

Au! Acamina que no et banyes!

1 font, 2017.
Utilitzat quan una persona dóna per acabada una discussió, tot i que no hi ha acord i tampoc pensa donar la raó a l'altre interlocutor. Forma d'acomiadar o d'enviar alguna persona a algun lloc o cap algun indret amb un to despectiu o desprès.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Ipcite.cat (2017): Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre - Ipcite.cat «Les expressions populars ebrenques - https://ipcite.cat/inventari/3/53». Web.