Paremiologia catalana comparada digital

Agafar aire

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.
El senyor Scudd agafà aire llargament.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «2», p. 24. Columna Edicions.
Quan em va tenir ben humiliat, agafà aire, i tot i que era covard, aixecà el gall per dir-me que les castanyes me les tragués jo del foc.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 6», p. 133. L'Avui / El Punt Avui.