Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1219. Editorial Selecta-Catalonia.
Al Soleràs, figueters
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
Al Soleràs, figueters
3 fonts, 1935.
Després de la reconquesta foren cridats tots els pobles per precisar llur terme. Els delegats del Soleràs es van entretenir pel camí a menjar figues, i els pobles veïns se'ls quedaren gairebé tot el terme que els tocava; d'ací que el terme del Soleràs sigui petitíssim.
Al Soleràs, figueretes
1 font, 2011.
Joan Amades ho va explicar així: Als veïns del Soleràs els agraden les figues amb excés. A això es deu que el terme d'aquesta població sigui petitíssim en relació a la seva importància. Fou el cas que en certa ocasió que es reuniren els delegats de tots els pobles veïns per repatir-se els terrenys i fixar les delimitacions dels pobles, en passar vora una figuera, els del Soleràs no es pogueren contenir: deixaren els companys amb l'encàrrec que fessin la partició com millor els semblés… (amb més detalls).
Lloc: Garrigues altes.
Font: R 227, p37.
Al Soleràs, Figueters
1 font, 1937.
Als veïns del Soleràs els agraden les figues amb excés. A això es deu que el terme d'aquesta població sigui petitíssim en relació a la seva importància. Fou el cas que en certa ocasió que es reuniren els delegats de tots els pobles veïns per partir-se els terrenys i fixar les delimitacions dels pobles, en passar vora d'una figuera, els de Soleràs… (continua a l'original).
Lloc: Soleràs.