Aquest complement, quan acompanyava la qualificació de 'meritissimus' que s'atorgava a un alumne, significava la màxima nota possible. Vindria a ser l'actual matrícula d'honor. A les universitats encara s'utilitza aquest complement en la qualificació de les tesis doctorals que el tribunal considera mereixedores de la nota màxima. Actualment, també s'empra, fora del context universitari, quan es vol destacar l'actuació d'algú.
Equivalent en llatí: Cum laude.