Paremiologia catalana comparada digital

Ficar-se-li al cap

36 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1803.

Ficar-se al cap

7 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Proponerse decididamente.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 124. Editorial Pòrtic.
Agafar una idea forta. Obsessionar-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Cap», p. 123. Editorial Moll.
En canvi quan treballem les parts del cos, per exemple, el cap, podem aprofitar aquestes frases fetes o d'altres.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 1 Posada en contacte de l'alumnat amb el món dels refranys i les frases fetes», p. 186. Editorial Moll.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Parts del cos», p. 20. Graó Editorial.
Tenir una idea fixa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Es va ficar al cap que havia d'anar a estudiar a l'estranger i no va parar fins a aconseguir-ho.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 209. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
Tenir una idea fixa.
Sinònim: Veg. Posar entre cella i cella.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 195. Edicions 62.

Ficar-se al cap (alguna cosa)

2 fonts, 1996.
No parar fins no aconseguir alguna cosa.
Se li va ficar al cap de treure's el carnet de moto i no va parar fins que no el va aconseguir.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ficar», p. 211. Llibres de l'Index, S.A.
¡No existeix cap dona! No em facis riure… Fica-t'ho al cap, i et jur que no en parlaré mai més, d'aquesta història.
Janer, Maria de la Pau (1996): Natura d'anguila «VIII», p. 84. Columna Edicions.

Ficar-se-li al cap

2 fonts, 1910.
A Charles li feia molta il·lusió que el seu germà li fos testimoni, de manera que es va ficar al cap que s'havia de casar el dia onze.
Forster, E. M. (1910): Howards End «VIII», p. 72. L'Avui / El Punt Avui.
Se li ha ficat al cap de criar terriers d'Aberdeen; són uns gossets la mar de bonics.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XV», p. 127. L'Avui / El Punt Avui.
Decidir, algú, de fer una cosa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.

Ficar-se-li al cap (a algú)

2 fonts, 1993.
Encapritxar-se / agafar un capritx.
Se li ha ficat al cap una noia de l'altra classe / Se'ls ha ficat al cap aquella moto tan cara i la volen comprar.
Sinònim: Ficar-se-li a la barretina (a algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Encapritxar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Entrar una dèria a algú.
Quan se li fica al cap una cosa, no hi ha qui la hi tregui / Se li ha ficat al cap que no vindrà i no vindrà per molt que intentis convèncer-lo.
Sinònim: Ficar-se-li entre cella i cella (a algú), ficar-se-li una ceba al cap (a algú), ficar-se-li a la barretina (a algú).
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Enderiar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Imaginar-se / suposar, pensar, creure alguna cosa.
Se li ha ficat al cap que ha perdut les claus, però segur que les té a casa i no ho recorda.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Imaginar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Voler / tenir la intenció de fer alguna cosa.
Se li ha ficat al cap regalar un ordinador nou al seu fill.
Sinònim: Fer pensament (de fer alguna cosa), fer compte (de fer alguna cosa).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Voler». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
L'Anna-Francesca va pensar en la Mercè. A l'Anna-Francesca li costava seguir-li el fil, sobretot perquè se li havia ficat al cap, impensadament, la imatge de la Mercè.
Monzó, Quim (1993): La magnitud de la tragèdia «Capítol tretzè- 4.», p. 168. Quinze Grans Èxits AIE.

Ficar-li a algú una cosa al cap

1 font, 2003.
Fer-li entendre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 76. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ficar-se (alguna cosa) al cap

1 font, 2004.
Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s'hi / entestar-se, enderiar-se.
S'ha ficat aquest projecte al cap, malgrat que és una idea molt ambiciosa / S'ha ficat al cap que ha d'escriure un llibre / S'ha posat al cap que ha de fer un viatge tota sola.
Sinònim: Ficar-se (alguna cosa) al barret, ficar la banya (en alguna cosa), ficar-se (alguna cosa) dins el carbassot.
Font: * / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Obstinar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s'hi / entestar-se, enderiar-se.
S'ha ficat aquesta idea al cap i no hi ha qui el tregui d'aquí / No sé com s'ha ficat al cap de vestir-se així / Ara s'ha fotut al cap deixar de fumar.
Sinònim: Dur (alguna cosa) de cap, ficar-se (alguna cosa) entre cella i cella.
Font: * / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Proposar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ficar-se [o posar-se] al cap

1 font, 2008.
Proposar-se decididament fer alguna cosa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Ficar-se al cap (d'algú) alguna cosa

1 font, 1993.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 72. Tàndem Edicions.

Ficar-se al cap (o al barret)

1 font, 2020.
Tenir una idea fixa. Origen: 1825. Literalment, 'tenir una abella al capell'. Originàriament, 'have bees in the head' ('tenir abelles al cap'). Una 'bee' és una abella i un 'bonnet' és un tipus de còfia/capell típic de les dones del segle XIX. La idea és que el brunzit d'una abella a l'interior de la còfia/barret fa que la persona no pugui pensar en res més.
Equivalent en anglès: Have a bee in one's bonnet.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «H», p. 82. Parcir Edicions Selectes.

Ficar-se o posar-se una cosa al cap

1 font, 2003.
Capficar-s'hi, entossudir-s'hi.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ficar-se una cosa al cap

1 font, 2008.
Agafar una idea.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 331. Editorial Moll.

Ficar-se-l'hi (o Fotre-se-l'hi, o Posar-se-l'hi) al cap

1 font, 2012.
Tenir una idea fixa.
Sinònim: Veg. Ser un cap quadrat.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Ficar-se-li al cap (alguna cosa a algú)

1 font, 2024.
Tenir una mania, una dèria.
Se li ha ficat al cap que s'ha de traure la carrera de veterinària.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cap», p. 102. Llibres de l'Index, S.A.

Ficars' al cap

1 font, 1803.
F. met.
Sinònim: V. Cap.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ficarse», p. 378.

Ficarse al cap alguna cosa

1 font, 1839.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en castellà: Encajársele á uno en la cabeza alguna cosa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en francès: S'attacher opiniâtrément à quelque chose.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en francès: Se raidir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en italià: Incaponire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en italià: Incocciare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en italià: Intestarsi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.
Fr. Afirmarse un en lo dictámen ó concèpte que tè fèt de alguna cosa, y perseverar en èll.
Equivalent en llatí: Animo tenaciter adhaerere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cap», p. 377. Impremta de Josep Torner.