Paremiologia catalana comparada digital

Amb mèrit

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Ab mérit

1 font, 1865.
M. adv. De una manera digne, y per havér merescut.
Equivalent en castellà: Meritoriamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mérit», p. 157. Hermanos Espasa, Editores.
M. adv. De una manera digne, y per havér merescut.
Equivalent en llatí: Meritorie.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mérit», p. 157. Hermanos Espasa, Editores.

Ab mèrit

1 font, 1839.
Mod. adv. De una manèra digne, y per haber merescud.
Equivalent en castellà: Meritoriamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. De una manèra digne, y per haber merescud.
Equivalent en francès: Avec mérite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. De una manèra digne, y per haber merescud.
Equivalent en italià: Meritamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. De una manèra digne, y per haber merescud.
Equivalent en llatí: Meritorie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.