M. adv. Madurament 2.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Maduresa», p. 113. Hermanos Espasa, Editores.
Amb maduresa
2 recurrències. Primera citació: 1839.
Ab maduresa
2 fonts, 1839.
M. adv. Madurament 2.
Mod. adv. maduramènt, en la segòna accepció.
Sinònim: Maduramènt.