Paremiologia catalana comparada digital

Amb solfa

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Parlar amb solfa

3 fonts, 1983.
Enraonar de manera encoberta, amb indirectes i de manera no entenedora, amb mots convinguts per tal de no ésser entès dels qui senten la conversa i no estan iniciats. Parlar amb una llengua no entesa de la majoria dels presents.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 98. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. P», p. 140. Edicions Tívoli.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Cantar ab solfa

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 214. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Parlar amb to de solfa

1 font, 2021.
Amb to de superioritat i recriminant.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Amb to de superioritat i recriminant.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.