El primer diumenge després de Pasqua de Ressurrecció s'anomenava "in albis", perquè aquest dia els catecúmens o neòfits, batejats vuit dies abans, deixat ja el vestit blanc (alba), es posaven el vestit ordinari com a símbol del seu pas de la infantesa a la joventut en el camp de la fe cristiana. D'aquí ha passat a significar 'en blanc, sense saber res': [Estar in albis. Quedar in albis]. Litúrg.
Equivalent en llatí: In albis (depositis).