Paremiologia catalana comparada digital

Anar a cobrar a Espoia

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

Anar a cobrar a Espoia

5 fonts, 1928.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1211. Editorial Selecta-Catalonia.
Hom hi envia a cobrar els comptes que no es volen pagar.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 39. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Canal de Navarrés. La Torre de Claramunt. Vilanova d'Espoia». Manuscrit.
Parlar d'un deute que no es pot o no es vol pagar, es diu a l'acreedor: -Vés a cobrar a Espoia! Pot ser que a aquest poble tinguessin fama de mal pagadors.
Lloc: Igualada.
Castella, Gabriel (1928): Arxiu de tradicions populars, I «Geografia popular», p. 33. José J. de Olañeta, Editor.

Anar a cobrar a Espolla

1 font, 2008.
Lloc: Rodalia de la Jonquera (Alt Empordà).
Font: F 524 II, p1211.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Vegueria II. 7. Subcomarques i rodalies de l'Alt Empordà. 7.4. Subcomarca Muntanya de l'Alt Empordà. a) Rodalia de la Jonquera», p. 197. Autoedició.