Paremiologia catalana comparada digital

Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja

65 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1736.

Molt menjar desmenja

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 22. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui molt menja, poc temps menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1495», p. 41. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Fa emmalaltir.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 323. Edicions 62.

Qui molt menja molt dejuna

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.

Qui poc menja, molt temps menja

5 fonts, 1969.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Qui menge peu, mange longtemps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 194. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Qui poc menja, viu i menja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.

El molt menjar porta poc menjar

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1085. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 295. Edicions 62.

Menjar molt és menjar poc

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1050. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui menja molt menjarà poc perquè emmalaltirà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 322. Edicions 62.

Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1076. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui molt menja, poc temps menja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.

Qui molt menja, poc menja

3 fonts, 1815.
De: Hernán Núñez (1555).
Conca, Maria (2002): Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros «Estudi patronímic i paremiològic del corpus triat», p. 6. Web.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Quiere dezir que bive poco.
Equivalent en castellà: El mucho comer, trae poco comer.
Font: Hernán Núñez (1555:p.45).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 283. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Qui molt menja, poc menja.
Equivalent en castellà: El Catalán. El que mucho come, poco come, quiere dezir, que tiene breve vida.
Font: Hernán Núñez (1555:p.112v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 283. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Segons aquell aforisme català Qui molt menja, poc menja.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. XI, 1815-1816 «1 de setembre de 1815», p. 78. Curial Edicions.

El molt menjar, desmenja

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1456», p. 34. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui molt menja, poc penja

2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Menjar massa escurça la vida.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OS - Observacions de salut», p. 139. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui molt menja, poc temps menja

2 fonts, 1992.
Sinònim: Un menjar ne veda molts | Cent anys, digué na Diumenja, qui poc menja, molt temps menja | Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi | Bé dejuna qui molt menja | Menjar i beure a deshora el païdor pertorba.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 426», p. 322. Columna Edicions.
Sinònim: Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.

Qui molt menja, ve que es desmenja

2 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 75. Editorial Moll.
Sinònim: Qui molt menja, poc temps menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 48. Columna Edicions.

Qui poch menja, molt temps menja

2 fonts, 1898.
De: Nieremberg.
Equivalent en castellà: A la vida del cuerpo ayuda la abstinencia muy espléndida y largamente.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.
Equivalent en llatí: Qui autem abstinens est adjiciet vitam.
Font: Lo Ecclesiástich.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.
«Qui autem abstinens est adjiciet vitam», está escrit en l'«Ecclesiastich».
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 119. Editorial Rourich.

Cent anys (digué la Diumenja) qui poc menja, viu i menja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1706», p. 600. Columna Edicions.

Cent anys digué la Domenja, / qui poch menja, molt temps menja

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 13. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Cent anys digué la Domenja: qui pòc menja, molts anys menja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 46. Editorial Arte y Letras.

Cent anys digué la Domenja: Qui poc menja, molts anys menja

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 15. Autoedició.

Cent anys digué na Domentja, qui poch mentja, molt temps mentja

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 50. Librerías París-Valencia.

Cent anys va dir en Comenge poc menja, molt menja

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 536. Edicions 62.

Cent anys va dir en Comenge que qui poc menja, molt menja

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 44. Editorial Selecta-Catalonia.

Cent anys vadir en Comenge que qui poc menja, molt menja

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Cent anys, digué la Domenja, qui poc menja, molt temps menja

1 font, 2002.
Antropònim antic Domenja, provinent del nom propi llatí Dominica (DCVB). Domenja, pel joc lingüístic, afavorit per la possible contració i metàtesi entre els mots dona i menja: domenja, pot assolir el significat de «na (Do)menja», «senyora Menja». Observem que en la codificació de Ros diu Na Domenja. La documentació més antiga que hem trobat d'aquest refrany és la de Carles i Amat, després s'ha incorporat a dicionaris i reculls. De: Carles i Amat, Joan | Ros, Carles.
Font: Quatre-cents aforismes catalans | Tractat de adages i refranys valencians (CA: 159; RO: 157).
Conca, Maria (2002): Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros «Estudi patronímic i paremiològic del corpus triat», p. 6. Web.

Cent anys, digué na (la) Diumenja, qui pòc menja, molt temps menja (viu y menja)

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 170. Centre Excursionista de Catalunya.

Cent anys, digué na Domenja: qui poc menja, molt temps menja

1 font, 2008.
L'antropònim antic Domenja, "pel joc lingüístic, afavorit per la possible contracció i metàtesi entre els mots dona i menja: domenja, pot assolir el significat de „na (Do)menja', „senyora menja'
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «1. Motivació dels noms parlants», p. 405. Web.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «Corpus d'UF amb noms parlants», p. 411. Web.

El molt menjar, porta poc menjar

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Molt menjar, desmenja

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 170. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui molt menja ve que's desmenja

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui molt menja, poc temps menja; qui pòc menja, molt temps menja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 238. Editorial Arte y Letras.

Qui molt menja, poc temps menja; qui poc menja, molt temps menja

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 287. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui molt menja, ve que's desmenja (pòc temps menja)

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 170. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui poc menja, molt menja; o, qui molt menja, poc menja

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.

Qui pòc menja, molt temps menja; qui molt menja, pòc temps menja

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 170. Centre Excursionista de Catalunya.