Paremiologia catalana comparada digital

Anar alienat

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Anar molt de pressa, sense pensar en res, amb un gran deler, por, esglai o fúria.
Lloc: Penedès, Empordà, Castelló de F.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alienat, -ada 2.b)», p. 510. Editorial Moll.
Sinònim: V. No anar ni volar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anar», p. 28. Editorial Pòrtic.