Arrencapins

Home menut i denserit.

Amb clau irònica, algú petit, baixet, desnarit, nyicris.

Persona forta, corpulenta.

Font: TV3/X3.

Iròn. Home flac, de figura desnarida i de poca força. L'origen d'aquesta denominació és una rondalla popular en la qual un home rústic guanya a un gegant en fets d'astúcia; una de les provatures que fan el gegant i el pagès és a veure si aquest sap arrancar un pi, com ho fa el gegant; el pagès diu que no sols n'arrancarà un, sinó tots els pins del voltant, car a ell li diuen l'Arrancapins (vegeu Catalana, ii, 284 ss.).

Equivalent en castellà: Arrancapinos.

Font: Labèrnia-S. Dicc.

S. m. Motiu que se aplica als homes pètits.

Equivalent en castellà: Arrancapinos.

S. m. Motiu que se aplica als homes pètits.

Equivalent en francès: Petit homme, de petite stature ou hauteur de taille, et nabot par sobriquet.

S. m. Motiu que se aplica als homes pètits.

Equivalent en italià: Omiciattolo.

S. m. Motiu que se aplica als homes pètits.

Equivalent en llatí: Homuncio.

El personatge apareix al costat del d’altres figures llegendàries com «Tomba-Tossals» i «Arranca-Pins» (personificacions de la força, l’ardidesa i la potència). De: Pasqual Tirado, Josep.

Lloc: Castelló de la Plana.

Font: Tomba-tossals (1930).

Hombre de gran fuerza.