Paremiologia catalana comparada digital

Atenir-s'hi

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Atenir-se (a alguna cosa)

2 fonts, 1973.
V. pron., que significa: en les seves creences, accions o actuacions, subjectar-se, ajustar-se.
Em vaig atenir escrupolosament a les clàusules del contracte. No sabia pas a què atenir-me. Que s'atinguin a allò que prescriuen les ordenances.
Sinònim: Subjectar-se, ajustar-se (a alguna cosa), restar-hi fidel.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. Els verbs «atendre» i «atenir-se»», p. 68. Editorial Barcino.
No atenen a les seves raons: vol dir que no les escolten, que no hi posen atenció. És una acció simultània a la formulació de les raons.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. Els verbs «atendre» i «atenir-se»», p. 70. Editorial Barcino.
No s'atenen a les seves raons: indica que no s'hi subjecten, que no les segueixen, que no les tenen com a norma. Acció posterior a la formulació de les raons.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. Els verbs «atendre» i «atenir-se»», p. 70. Editorial Barcino.

Atenirse á lo dit

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 212. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Saber á que atenirse

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 247. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.