Interj. i m. Onomat.: Bee. | m. Anyell, xai, ovella.
[…] i la impressió era tan solemne que el ve anava dient: «Be!… Be!…», un be d'enyorament i d'angoixa […], Santiago Rusiñol, «L'auca del senyor Esteve», 1907).
Bee
1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del crit de l'ovella i de la cabra.
«A la Delegació de Policia hi ha, a la disposició de qui el reclami, un be» […] quí crido allò de beeee… (Francesc Trabal, «Beeeeee…!» 1927, «De cara a la paret», 1984).