Paremiologia catalana comparada digital

Bèlgida la seca, que no val una pesseta

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1978.

Bèlgida la seca, que no val una pesseta

4 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Vall d'Albaida. Bèlgida». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 201. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 493. Edicions 62.

Bègida la seca, que no val ni una pesseta

1 font, 2002.
Es deia de Bèlgida perquè a voltes se li assecaven les fonts.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «2.2. Toponímia sobre els pobles veïns», p. 48.

Bèlgida la seca, / que no val una pesseta

1 font, 1992.
Lloc: La Pobla del Duc.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. X. La Vall d'Albaida. Tòpics de la Vall d'Albaida», p. 189. Fundació Caixa Castelló.