De desagrado.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Bah!
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1867.
Ba!
3 fonts, 1867.
De desagrado.
Interj. Ca!
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Bah!
3 fonts, 1907.
Interj. que expressa indiferència o desig de deixar anar una cosa.
Bah! bah!… Jo'm canso, Pons Auca 68 | Perque si ell m'ho preguntava… Ba, ja'm faré entendre, Vilanova Obres, iv, 16 | Havia de marxar d'esma, però… bah!… sabia tan bé els passadissos, Ruyra Parada 19.
Lloc: Cat., Val.
Bah, baixa de la crèu!
Sinònim: Vamos (cast.) | Apa!
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ca!, Au!, Apa!
Ba
2 fonts, 1907.
Onomatopeia de la besada.
Lloc: Illes Balears.
Bah
2 fonts, 1874.
Interj. Expressa dubte, incredulitat, reticència, despreocupació, menyspreu. De creació expressiva, a partir del moviment que es fa amb els llavis per manifestar la indiferència, el menyspreu, etc.
—Bah, no en faça cas! —rigué Llorenç— (Enric Valor, «Temps de batuda», 1991).
Bah, donchs, jo, tot lo contrari, / crech que'l cantá es necessari, / com lo menjá: en bona fé.