Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.
Bah!
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1864.
Ba
4 fonts, 1864.
Onomatopeia de la besada.
Lloc: Illes Balears.
Int. pera expresar algun enfado, ó per aprobar alguna cosa, y pera excitar ó contenir, com: ba déixal anar, ba tu ho vols, que sia així.
Equivalent en castellà: Vaya ó ea.
Int. pera expresar algun enfado, ó per aprobar alguna cosa, y pera excitar ó contenir, com: ba déixal anar, ba tu ho vols, que sia així.
Equivalent en llatí: Eja.
M. petò. D'origen onomatopeic.
Ba!
3 fonts, 1867.
De desagrado.
Interj. Ca!
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Bah!
3 fonts, 1907.
Interj. que expressa indiferència o desig de deixar anar una cosa.
Bah! bah!… Jo'm canso, Pons Auca 68 | Perque si ell m'ho preguntava… Ba, ja'm faré entendre, Vilanova Obres, iv, 16 | Havia de marxar d'esma, però… bah!… sabia tan bé els passadissos, Ruyra Parada 19.
Lloc: Cat., Val.
Bah, baixa de la crèu!
Sinònim: Vamos (cast.) | Apa!
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ca!, Au!, Apa!
Bah
2 fonts, 1874.
Interj. Expressa dubte, incredulitat, reticència, despreocupació, menyspreu. De creació expressiva, a partir del moviment que es fa amb els llavis per manifestar la indiferència, el menyspreu, etc.
—Bah, no en faça cas! —rigué Llorenç— (Enric Valor, «Temps de batuda», 1991).
Bah, donchs, jo, tot lo contrari, / crech que'l cantá es necessari, / com lo menjá: en bona fé.