Paremiologia catalana comparada digital

Bah!

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1867.

Bah!

3 fonts, 1907.
Interj. que expressa indiferència o desig de deixar anar una cosa.
Bah! bah!… Jo'm canso, Pons Auca 68 | Perque si ell m'ho preguntava… Ba, ja'm faré entendre, Vilanova Obres, iv, 16 | Havia de marxar d'esma, però… bah!… sabia tan bé els passadissos, Ruyra Parada 19.
Lloc: Cat., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bah!». Editorial Moll.
Bah, baixa de la crèu!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Sinònim: Vamos (cast.) | Apa!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. V», p. 127. Baguñá, editor.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ca!, Au!, Apa!
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Ba

2 fonts, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.
Onomatopeia de la besada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 63. Editorial Moll.

Ba!

2 fonts, 1867.
De desagrado.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Ca!
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bah!», p. 15. Edicions Polígrafa.
Interjeccions i locucions exclamatòries.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Exclamació», p. 404. Edicions Polígrafa.

Bah

2 fonts, 1874.
Interj. Expressa dubte, incredulitat, reticència, despreocupació, menyspreu. De creació expressiva, a partir del moviment que es fa amb els llavis per manifestar la indiferència, el menyspreu, etc.
—Bah, no en faça cas! —rigué Llorenç— (Enric Valor, «Temps de batuda», 1991).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «B», p. 38. Edicions 62.
Bah, donchs, jo, tot lo contrari, / crech que'l cantá es necessari, / com lo menjá: en bona fé.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena VI». Manuscrit.