Adv. En moviment de balanceig.
El coixí brandava… ¡balandrim, balandram!, Ruyra Pinya, ii, 125.
Balandrim-balandram
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Balandrim-balandram
7 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Balanceándose, bamboleándose.
Balandrejant / fent un balanceig, especialment en caminar.
Feia vent i tot anava balandrim-balandram, dalt de la barca / Els braços li penjaven balandrim-balandram.
Sinònim: Banzim-banzam.
Font: R-M / IEC.
Compost repetitiu i expressiu.
Balancejant-se.
Avui parlem d'un sufix curiosíssim: -im -am, que sol evocar un balanceig. Balandrejant, balancejant-se. Aquestes paraules indiquen com està o es fa una cosa. Per això, solen dir-se amb el verb anar i semblants.
La barca, balandrim-balandram, s'allunyava de la riba.
Balancejant. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Anar balandrim-balandram
2 fonts, 1996.
Oscil·lar.
Equivalent en castellà: Bambolearse, balancearse.
Oscil·lar.
Sinònim: Balancejar, balandrejar, anar banzim-banzam.
Balandrim balandram
1 font, 1967.
Onomatopeia de la campana que voleia, de la roba estesa a eixugar, de l'abric sense cenyir quan hom camina, etc.