La veu del be es sentida pel mot «be, be», que ha donat lloc al terme usat per a determinar la bèstia. També s'atribueix el mateix crit a les cabres. Prenent origen de la mateixa onomatopeia, el parlar d'aquestes dues bèsties es conegut per «belar».
Be, be
1 recurrència. Primera citació: 1952.