Paremiologia catalana comparada digital

Ben

12 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Ben

2 fonts, 1907.
Advèrbis quantitatius.
Se usa 'ben' cuando precede al participio adjetivado.
Sinònim: Bé.
Equivalent en castellà: Bien.

Bèn

1 font, 1839.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en castellà: Bien.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en francès: Bien.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en francès: Fort.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en francès: Très.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en italià: Ben.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en italià: Molto.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en llatí: Maxime.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en llatí: Summe.
Adv. mod. Bè. Se usa solamènt cuand preceex als adjectius ó adverbis y significa «mòlt», com «bèn ric, bèn fort».
Equivalent en llatí: Valde.