Paremiologia catalana comparada digital

Ben paregut

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Bèn paregud

1 font, 1839.
Se diu de la persòna que tè bona fisonomía ó cara agradable ó bonica.
Equivalent en castellà: Bien parecido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paregud, da», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Se diu de la persòna que tè bona fisonomía ó cara agradable ó bonica.
Equivalent en francès: Qui a bonne mine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paregud, da», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Se diu de la persòna que tè bona fisonomía ó cara agradable ó bonica.
Equivalent en italià: Bello.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paregud, da», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Se diu de la persòna que tè bona fisonomía ó cara agradable ó bonica.
Equivalent en italià: Piacevole.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paregud, da», p. 392. Impremta de Josep Torner.
Se diu de la persòna que tè bona fisonomía ó cara agradable ó bonica.
Equivalent en llatí: Pulcher.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paregud, da», p. 392. Impremta de Josep Torner.

Ben paregut

1 font, 1865.
Exp. Bonich de cara, de bona fisonomia.
Equivalent en castellà: Bien parecido.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Paregut, da», p. 277. Hermanos Espasa, Editores.
Exp. Bonich de cara, de bona fisonomia.
Equivalent en llatí: Formosus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Paregut, da», p. 277. Hermanos Espasa, Editores.