Paremiologia catalana comparada digital

Bernat Xinxola

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

Ésser un Bernat Xinxola

2 fonts, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 50.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum XIV. Refranys personals», p. 97. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Sentit humorístic i imprecís. En Bernat Xinxola era un petit fuster establert al carrer del Carme, 68, que va figurar molt en diferents organismes de caràcter liberal durant els períodes revolucionaris del darrer terç del segle passat.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 89. Editorial Selecta-Catalonia.

Bernat xinxola

1 font, 1999.
Sinònim: Beneit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «B», p. 38. Editorial Trabucaire.

Bernat xinxola [que es tira pets a la cassola (o que es toca la titola)]

1 font, 1997.
Beneit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bernat nom propi», p. 50. Edicions 62.