Soroll repetit de cosa que retruny.
La tramontana que gronxa amb un bim-bom l'aucellet dins son niu, Berga MT 121.
Bim-bom
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomatopeia del soroll repetit que fa una cosa que retruny, com una campana, un tombal, etc.
A son devers hi veu un pastoret ajocat que se'l miravi, i de tota la falda de la muntanya sent muntar cap a dalt, bim, bom… bim, bom!… uns grans tocs de campanes (Víctor Català, «Solitud», 1905).