Paremiologia catalana comparada digital

Blanc de pèl

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Blanc de pel

1 font, 1839.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en castellà: Peliblanco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en castellà: Pelicano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en francès: Qui a les cheveux blancs.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en italià: Canuto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en llatí: Albis capillis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.
Loc. adj. La persòna que tè lo pel blanc.
Equivalent en llatí: Canus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pel», p. 429. Impremta de Josep Torner.

Pélblanch

1 font, 1857.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Peliblanco.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 50. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.