De: Verdú, Jordi Raül.
Ell, que continuava sense assabentar-se de res, quan va acabar de segar el bancal, blau de fam com estava, li va dir: …
Font: La raboseta bordeta i el rabosot bacorot (2001, 101).
Blau de fam
15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1996.
Estar blau de fam
3 fonts, 2007.
Idiomatisme d’ús viu i habitual en moltes comarques valencianes. De: Reig, Eugeni.
Font: Les nostres paraules (2008, 62).
De: Gisbert, Josep.
Ell sempre estava blau de fam i menjava com un tro.
Font: A la contra (2009, 18).
De: Bataller, Josep.
—Vinga, afanyem-nos, que estic blau de fam.
Lloc: Beniarrés.
Font: (2001, 122).
Expressen un grau intens i superlatiu, respectivament, de la necessitat de menjar, de la irritació i la contrarietat, de la necessitat de dormir, de la sensació tèrmica baixa, de l’expressió de l’alegria, de la diversió sorollosa o del sentiment de ridícul, timidesa o humiliació.
Equivalent en castellà: Morirse de hambre | Tener un hambre que me muero.
«Morirse» «o impazzire» (‘perdre la vida’ o ‘perdre la raó’) són –ja s’entén– nocions suficientment extraordinàries per a conferir a qualsevol concepte que es vulga una ponderació o intensitat màxima.
Equivalent en italià: Ho una fame da morire | Ho una fame da impazzire.
Tenir força gana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Blau de fam
1 font, 2018.
Que té molta fam, que té moltes ganes de menjar. De: Reig, Eugeni.
Estic blau de fam i morat de fred. Jo me’n vaig a casa a dinar i a pegar una becadeta. Tu, si tens ganes de passejar més, passeja tu soles.
Lloc: Alcoi.
Font: Les nostres paraules (2008, 62).
Locucions adjectives. Es diu de qui té moltíssima fam. De: Reig, Eugeni.
Font: El borum i els gospins (2017, 55-56).
Blau de fam i blau de fred
1 font, 2018.
Un clar exemple d’aquest ús ponderatiu de blau en la poesia de Joan Valls. De: Reig, Eugeni.
Aquell any els Reis venien / a peu i sense camells. / Una copiosa nevada / de dos pams en el carrer / va obligar als tres monarques / a fer ruta de romers / i, complidors, vindre a Alcoi / blaus de fam i blaus de fred.
Font: El borum i els gospins (2017, 55-56).
Blau de fam i morat de fred
1 font, 2018.
De: Valor, Enric.
Estem blaus de fam i morats de fred. D’avui en avant farem crides pels pobles i masos de la contrada a fi de donar compte dels nous oficis que tindrem.
Font: La raboseta bordeta i el rabosot bacorot (1976, 26).
Estar algú blau de fam
1 font, 2018.
Tenir molta fam. De: Martí Mestre, Joaquim.
[…] a Beneixama estar (algú) blau de fam ‘tenir molta fam’ i de son ‘tenir molta son’ (Gascón, 1999: 347).
Lloc: Beneixama.
Font: Diccionari històric del valencià col·loquial (2006, 84).
Estar blau de fam (o de son)
1 font, 2012.
Expressió gràfica per a dir que es té molta fam o molta son. També hi ha fer blau (algú), amb el sentit de pegar-li una pallissa, per les blaüres.
Probablement, el resultat d'una bona pallissa és la necessitat de repòs, cures i bons aliments. I ací podria estar la connexió semàntica, en la necessitat de menjar o de dormir.
Estar blaus de fam i morats de fred
1 font, 1996.
Les locucions elatives, que tenen valor de superlatiu absolut, amb una finalitat intensificadora dels mots, que podríem reduir, en un intent de cercar un equivalent simplificador, a «molt», «moltíssim», tenen una funció textual distinta de les que acabem d'analitzar. Tenen gana i fred. De: Valor, Enric.
— Açò s'ha acabat, xiquets —que va comencar Bartomeu amb una veu solemne—, estem blaus de fam i morats de fred.
Font: Esclafamuntanyes, V, 8.