L'origen d'aquesta denominació procedeix del sacrifici ritual d'un boc que s'oferia per tal d'expiar els pecats del poble d'Israel, segons narra el llibre del Levític. De: Bíblia.
Font: Levític (16.15-28).
Boc expiatori
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1994.
Boc expiatori
2 fonts, 1997.
Víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres.
A en Jaume sempre li carreguen les culpes, és un boc expiatori.
Sinònim: Boc emissari.
Ser el boc expiatori
2 fonts, 1994.
Però no ha de ser el boc expiatori, no ja del seu govern o del seu partit o de la classe política, sinó de la societat catalana.
I seria cínic convertir només els comunistes o només els anarquistes en el boc expiatori únic.
Trobar un boc expiatori
1 font, 1997.
Però si van mal dades, una bona o una mala tarda dels qui van amb calça curta serà decisiva per trobar un boc expiatori.